Pel que fa a la situació política i econòmica que viu el Tibet respecte de la Xina, Wangchen ens informa que el govern xinès està duent a terme una campanya de manipulació i d’espionatge a les universitats, per tal que tots els estudiants segueixen i creguin en el seu model de país. Ell afirma que la cultura de la Xina és molt potent i rica, però que per culpa del comunisme, el govern xinès  no vol preservar les religions i les cultures asiàtiques: “només els interessa la prosperitat econòmica del país. El seu Déu són els diners”. Argumenta que tota la inversió en infraestructures i en construcció d’habitatges que el govern xinès ha finançat en aquest territori, ha estat motivada pels interessos de colonització que tenen els xinesos vers el Tibet; és a dir, no són millores pensades per la gent autòctona del territori, sinó per millorar la comunicació i l’accessibilitat dels xinesos en aquest terreny i així satisfer els seus interessos. 

També recalca la manca de llibertats i drets que tenen els tibetans. Aquestes vulneracions es veuen reflectides en la prohibició de l’ensenyament de la llengua tibetana a les escoles o la poca llibertat política que tenen per decidir el futur del seu propi territori. Wangchen assegura que “la gent tibetana està cansada de viure en una autonomia de la Xina, però el govern xinès no vol sentir parlar d’una hipotètica independència del Tibet”. Actualment, hi ha milers de monges budistes empresonats per la Xina i la vigilància del govern xinès sobre aquest territori és molt persistent. El Lama Thubten ens comenta que fins i tot, hi ha casos d’infiltració de persones xineses en els monestirs per controlar així els turistes i les persones d’origen tibetà per tal de sufocar tots aquells moviments de rebel·lió contra la Xina. 

Segons Wangchen, la comunitat internacional no ha volgut intervenir en aquesta vulneració de drets, ja que el govern xinès ha comprat tots mitjans de comunicació per tal que no es parli sobre els problemes d’aquest territori. Per tant, molts mitjans internacionals tenen una accessibilitat molt limitada i condicionada sobre les notícies del Tibet. Un dels exemples que posa sobre la poca difusió internacional és el fet que, entre 2009 i 2017, un total de 150 tibetans (aproximadament) es van immolar per mostrar així el seu rebuig cap a la Xina. Aquest fet no ha estat notícia en cap mitjà internacional i només podem trobar petites informacions en mitjans de menor ressò. Un altre exemple d’aquesta repressió del govern xinès és l’incompliment  per part de la Xina, de la promesa que va fer als tibetans per millorar els seus drets, i així poder celebrar les Olimpíades al seu país. Un cop atorgats els Jocs Olímpics a Beijing, es va demostrar que els tibetans no van rebre cap millora dels seus drets i totes les manifestacions que es van fer per rebutjar aquest fet van acabar amb més repressió, tal com van recollir diversos mitjans de comunicació.

Sobre la qüestió de la independència a Catalunya, Wangchen es mostra a favor d'una lliure elecció per part del poble de Catalunya, malgrat que la decisió final sobre l'estat català es mantingui en mans del govern central. Un fet semblant passa també al Tibet, comenta, ja que la majoria del poble tibetà va poder votar per lluitar per la seva autonomia enfront Xina: “lluitem per una autonomia on es respecti l'idioma, la religió... no per una independència”.

Wangchen Thubten denuncia també els fets ocorreguts l’any 1996 al Tibet, on el govern xinès va segrestar a la suposada reencarnació de la figura del “Panchen Lama”. Considerada la segona autoritat religiosa més important del Tibet, Panchen Lama va morir l’any 1989 a causa d’un enverinament per part del govern xinès, qui va malmetre contra ell i les seves pràctiques budistes fins a provocar-li la mort. Thubten explica que la versió que va arribar als mitjans internacionals i a la resta de països va ser que Panchen Lama va morir per un atac de cor, però res més allunyat de la realitat: “cap país pot obrir la boca o dir res contra la Xina [...] és la gran potencia mundial en termes econòmics”. D’aquesta manera, es pot entendre com per part dels governs internacionals, així com dels mitjans de comunicació, es va “decidir” deixar de banda el tema per tal d’evitar un conflicte de grans magnituds amb la Xina.

Tornant a l’esmentat anteriorment, i tenint en compte les creences del budisme i l’hinduisme (mite de la reencarnació), el Dalai Lama va certificar oficialment que el Panchen Lama s’havia reencarnat en el cos d’un nen nascut al Tibet, ja que la seva ànima no havia desaparegut del nostre món. Aquesta informació va arribar a oïdes del govern xinès i l’any 1996, quan el nen només tenia sis anys, els militars xinesos van irrompre a casa seva i el van segrestar, juntament amb la seva família. El comunicat oficial per part del govern de la Xina fou que el jove es trobava bé i portava una vida normal, però la veritable situació és que fa 24 anys que va desaparèixer i ningú sap que és d’ell. “Els mitjans no tenen la força suficient per buscar-lo”, afirma Thubten, qui s’atreveix a dir també que molts dels governs europeus i internacionals estan al corrent de la situació que està passant a la Xina, però prefereixen mantenir-se aliens per preservar així la pau amb el país. 

Per il·lustrar els conflictes, Wangchen ens parla de la paciència i de lo important que és no enfadar-se. No es pot aprendre paciència dels amics, es necessita gent que et molesti per fer-ho. Es tracta de transformar les circumstàncies adverses al camí dels valors o camí espiritual. “La gent que ens fa mal també pateix”. Segons ell, quan reps una agressió, la millor manera de superar-la és tenint una gran compassió vers l’agressor. Adonar-nos de lo equivocat que està, no veure’l com un enemic, enviar-li llum i inspiració i aprendre a desitjar-li el millor. És difícil d’explicar. “Els tibetans diem que els Xinesos són els nostres mestres de paciència”, murmura el lama.

Abans d’acabar l’audiència, li preguntem com es pot potenciar l’autoestima i la seguretat en un mateix. Wangchen respon parlant-nos de la culpa. Segons el lama ningú té cap culpa. Són les circumstàncies del karma que apareixen. “L’única culpabilitat que tenim és la nostra ignorància”. Segons Wangchen, el fet de no conèixer les coses tal com són, condueix a l’error i a la confusió. Amb la nostra forma de pensar i actuar podem rectificar. Som humans mundans d’un nivell bastant ordinari i davant les crítiques o les paraules negatives ens desequilibrem i perdem el nostre eix de gravetat. Ell suggereix no fer-ne cas, de la mateixa manera que amb les paraules aduladores i positives. Hem de mantenir fort el nostre interior: “No ser tan emocional. No ser tan sensacional i tenir un cor amable, dolç i bo”. D’aquesta manera gaudirem de pau i tot anirà bé, conclou Thubten Wangchen.